La descarburació de la superfície de la canonada d'acer es refereix al fenomen en què, durant el procés de tractament tèrmic d'alta-temperatura de la canonada d'acer, els elements de carboni de la seva superfície experimenten reaccions químiques amb el medi de l'ambient de calefacció (com oxigen, vapor d'aigua, diòxid de carboni, etc.) o es difonen a l'entorn circumdant, donant com a resultat una reducció significativa del contingut de carboni a la superfície de la canonada d'acer.
Comprendre la descarbonització en profunditat
Entendre la descarbonització implica comprendre els següents punts clau:
• L'essència de la descarburació:
A altes temperatures, els àtoms de carboni reaccionen químicament amb l'atmosfera dins del forn (com ara oxigen, vapor d'aigua, diòxid de carboni, hidrogen) per produir gasos com monòxid de carboni o metà, perdent-se així de la superfície de l'acer. Aquest procés és el resultat de la difusió. D'una banda, els àtoms com l'oxigen del gas del forn es difonen a l'acer; d'altra banda, els àtoms de carboni de l'acer es difonen cap a l'exterior.

• Composició de la capa descarburada:
La capa descarburada d'acer consisteix típicament en una capa descarburada completa i una capa descarburada parcial (també coneguda com a capa de transició). La capa descarburada completa es refereix a la capa superficial més externa on el contingut de carboni ha caigut a un nivell extremadament baix o fins i tot zero, i no hi ha perlita a l'estructura metal·logràfica; la capa descarburada parcial es troba dins de la capa descarburada completa, amb el seu contingut de carboni inferior al valor original del material però no eliminat completament, arribant a l'estructura normal de contingut de carboni de l'acer. En els casos en què la descarburació no és severa, de vegades només es pot observar la capa descarburada parcial sense la capa descarburada completa.
• La relació competitiva entre descarburació i oxidació:
La descarburació i l'oxidació sovint es produeixen simultàniament i hi ha una relació competitiva entre elles. La capa de descarburació només es pot formar i observar quan la velocitat de descarburació supera la velocitat d'oxidació. Si la velocitat d'oxidació és molt ràpida, es formarà ràpidament una capa d'òxid de ferro a la superfície de l'acer, i aquesta capa d'òxid pot actuar com un "escut" per evitar una major pèrdua de carboni. En aquest moment, una capa de descarburació clara pot no ser observable macroscòpicament, però el material encara està malmès a causa de l'oxidació.

⚠️ El principal impacte de la descarbonització
La descarburació superficial pot tenir un impacte negatiu significatiu en el rendiment de les canonades d'acer:
• Disminució de les propietats mecàniques:
Una reducció del contingut de carboni a la superfície condueix directament a una disminució significativa de la duresa, la resistència, la resistència al desgast i la resistència a la fatiga de la superfície del tub d'acer.
• Provoca defectes d'extinció:
Per a les canonades d'acer que requereixen trempada, la descarburació de la superfície evitarà la formació d'una estructura de martensita d'alta duresa-després de la trempada, la qual cosa donarà lloc a una duresa superficial insuficient, creant punts suaus i fins i tot pot provocar esquerdes a causa de la transformació desigual de la microestructura.
• Deteriorament del rendiment del servei:
Per a components com l'acer de coixinets, l'acer per a molles i l'acer per a eines que tenen requisits elevats per al rendiment de la superfície, la descarburació reduirà significativament els seus indicadors clau de rendiment del servei, com ara la resistència al desgast, la resistència a la fatiga de contacte i la duresa vermella, provocant una fallada primerenca dels components.

Factors que afecten la descarbonització
Els factors que influeixen en la descarburació de l'acer inclouen principalment:
• Temperatura i temps de calefacció:
Com més alta sigui la temperatura d'escalfament i més llarg sigui el temps passat a altes temperatures, més severa serà la tendència a la descarburació. Tanmateix, per a alguns graus d'acer (com l'acer de molla 60Si2Mn), pot haver-hi una zona sensible a la descarburació dins d'un rang de temperatura específic (com ara 1100-1250 graus), i a temperatures més altes, la profunditat de la capa de descarburació pot disminuir.
• Ambient del forn:
La propietat oxidant de l'atmosfera del forn és crucial. El vapor d'aigua, el diòxid de carboni i l'oxigen tenen una forta capacitat de descarburació. Mentre que el monòxid de carboni i el metà, entre d'altres, tenen un cert efecte d'enriquiment de carboni-.
• Composició química de l'acer:
Com més gran sigui el contingut de carboni de l'acer, més tendència a la descarburació. Els elements d'aliatge presents a l'acer també afecten la descarburació en diferents graus. Elements com el tungstè, l'alumini, el silici i el cobalt poden promoure la descarburació, mentre que elements com el crom i el manganès ajuden a inhibir la descarburació.
Com prevenir i reduir la descarbonització
En la producció real, normalment s'adopten les mesures següents per prevenir i mitigar la descarbonització:
• Optimitzar el procés de calefacció:
Minimitzar la temperatura d'escalfament tant com sigui possible i escurçar el temps de retenció a altes temperatures, sobretot evitant estades prolongades en el rang de temperatura sensible a la descarburació-del tipus d'acer.
• Control de l'atmosfera de calefacció:
Aquesta és la mesura més crucial. Proveu d'escalfar en una atmosfera neutra o protectora (com ara una atmosfera de nitrogen-controlable o un gas inert), evitant el contacte directe entre l'acer i els gasos de desoxidació i descarburació. Per a determinades situacions, l'escalfament ràpid en una atmosfera fortament oxidant per fer que la taxa d'oxidació sigui molt superior a la taxa de descarburació i utilitzar la capa d'òxid generada per protegir la capa interna de carboni d'una pèrdua important també és una estratègia de procés opcional.
• Implementar mesures de protecció física:
Per exemple, apliqueu recobriments protectors a la superfície d'acer o adopteu un tractament tèrmic al buit, etc.
• Reserva de mecanitzat:
Durant el disseny de la peça, s'ha de reservar una dotació de mecanitzat suficient per garantir que la capa descarburada es pugui eliminar completament durant el processament mecànic posterior.
